-
Dimissió de Primo de Rivera
Primo de Rivera va dimitir com a dictador el 28 de gener de 1930 després de perdre el suport de les classes dominants, afectades per la crisi de 1929, i de sectors de l'exèrcit. Els intel·lectuals el criticaven durament i a les universitats hi havia protestes. Finalment, el rei Alfons XIII va retirar el seu suport, obligant-lo a dimitir per salvar la monarquia. -
Period: to
“Dictablanda” del general Berenguer
La "Dictablanda" del general Berenguer va ser un intent de transició després de la dimissió de Primo de Rivera el 1930. Berenguer va intentar un règim menys autoritari, però no va reconciliar la política. Les eleccions municipals de 1931 van marcar la derrota de l'opció monàrquica i la proclamació de la Segona República espanyola. -
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià, signat el 17 d'agost de 1930, va unir republicans espanyols i catalans per enderrocar la monarquia i establir la República. Es va acordar crear un govern provisional i reconèixer la personalitat política de Catalunya, amb l'autonomia subjecta a les Corts Constituents. Aquest pacte va ser clau per la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931. -
Creació d’Esquerra Republicana de Catalunya
ERC es va fundar el 1931 per la unió de partits republicans catalans. Defensava el reconeixement de Catalunya, drets individuals, redistribució de riquesa i millores laborals. Després de guanyar les eleccions municipals, va proclamar la República i impulsar l'autogovern. ERC es va convertir en un partit de masses amb destacats dirigents com Macià, Companys o Tarradellas. -
Period: to
Bienni Reformista (govern Azaña)
El Bienni Reformista, governat per Manuel Azaña, va ser un període clau de la Segona República espanyola (1931-1933). Azaña va liderar un govern d'esquerres que va impulsar reformes socials, laborals, agràries i educatives. Tot i els avanços, les pressions conservadores i radicals van posar fi a aquesta etapa reformista. -
Eleccions municipals
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van ser un punt d'inflexió a Espanya, convertint-se en un plebiscit que va portar a la proclamació de la República. Aquestes eleccions van suposar una derrota contundent per a les candidatures monàrquiques, provocant l'abdicació d'Alfons XIII i l'inici d'una nova etapa política a Espanya. -
Proclamació de la República
La Proclamació de la República va tenir lloc el 14 d'abril de 1931 a Barcelona, marcant un moment clau en la història d'Espanya. Lluís Companys i Francesc Macià van jugar rols importants en aquesta proclamació, amb Companys proclamant la República des del balcó de l'Ajuntament i Macià proclamant l'Estat Català dins de la Federació de Repúbliques Ibèriques. Aquest esdeveniment va ser un punt d'inflexió que va conduir a la caiguda de la monarquia i a l'inici d'una nova etapa política a Espanya. -
Proclamació de la República Catalana per Francesc Macià i reconeixement de la Generalitat provisional
Francesc Macià proclama la República Catalana el 14 d'abril de 1931 des del Palau de la Generalitat. Aquesta acció va conduir al reconeixement de la Generalitat provisional, restablint l'autogovern català i marcant un punt d'inflexió cap a una nova etapa política a Catalunya i Espanya. -
Eleccions a Corts Constituents
Les eleccions a les Corts Constituents espanyoles van tenir lloc el 28 de juny de 1931, després de la caiguda del règim monàrquic d'Alfons XIII. Aquestes eleccions van ser crucials per a la redacció de la Constitució de la República Espanyola de 1931, marcant un punt d'inflexió en la història política d'Espanya. -
Constitució de 1931
La Constitució de 1931, promulgada després de la proclamació de la Segona República espanyola, va establir una República democràtica de treballadors, reconeixent drets individuals, sufragi universal i descentralització. Va definir un marc legal fonamental per a Espanya, incloent la separació Església-Estat i l'autonomia de les regions. Aquesta constitució va ser aprovada per les Corts Constituents el 9 de desembre de 1931. -
Aprovació de la Llei del Divorci
La Llei del Divorci espanyola de 1932 va ser aprovada durant la Segona República espanyola i va ser la primera llei que va regular el divorci a Espanya. Aquesta llei va comptar amb el suport de 162 membres del Congrés dels Diputats, mentre que 128 membres la van oposar. -
Aprovació en referèndum de l’Estatut de Núria
L'Estatut de Núria es va aprovar en referèndum a Catalunya el 2 d'agost de 1931 amb un suport massiu del 99,2%. La redacció ràpida i la intensa campanya reflecteixen l'esperança i el suport popular a aquest estatut, tot i que les dones encara no tenien dret a vot. -
Intent de cop d’estat militar del general Sanjurjo
L'intent de cop d'estat militar del general Sanjurjo, conegut com la Sanjurjada, va tenir lloc el 10 d'agost de 1932 a Sevilla. Aquest cop fracassat va ser un intent de subvertir el govern de la Segona República espanyola, liderat per Manuel Azaña. Malgrat la seva planificació, la manca de suport civil i militar va provocar el fracàs de l'aixecament, resultant en l'arrest i exili de Sanjurjo. -
Aprovació de l’Estatut a les Corts de Madrid
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya, aprovat en referèndum el 2 d'agost de 1931, va ser finalment aprovat a les Corts de Madrid el 9 de setembre de 1932 amb 314 vots a favor i 24 en contra, tot i les retallades i oposició. Aquesta aprovació va ser influenciada per l'intent de cop d'estat del general Sanjurjo. -
Eleccions al Parlament de Catalunya
Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya es van celebrar el 1932, després de l'aprovació de l'Estatut. ERC va guanyar amb 67 escons, seguida de la Lliga amb 17. Macià va ser escollit President de la Generalitat i Companys President del Parlament. Malgrat el sufragi femení, les dones no van poder votar. El Parlament es va reunir fins al 1936 i no es van celebrar noves eleccions fins al 1980. -
Period: to
Bienni conservador
El Bienni Conservador, conegut com el Bienni Negre, va ser un període de la Segona República Espanyola que va abastar de novembre de 1933 a febrer de 1936. Caracteritzat per un govern de dretes liderat per la CEDA i els republicans d'Alejandro Lerroux, va interrompre reformes socials i agràries, provocant tensions amb la Generalitat de Catalunya. La insurrecció de l'octubre de 1934 i altres esdeveniments van marcar aquest període reaccionari. -
Triomf de les dretes en les eleccions generals
Les eleccions generals espanyoles de 1933 van reflectir un triomf de les forces polítiques de dretes, amb la CEDA obtenint 115 escons, seguida pel Partido Radical amb 102 escons i altres partits de dreta i extrema dreta amb 51 escons. Aquest resultat va donar lloc al bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. -
Mor Francesc Macià
Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya, va morir el 25 de desembre de 1933 a Barcelona a causa d'una apendicitis aguda. La seva mort va provocar una gran manifestació de dol multitudinària. Macià va ser una figura clau en la història de Catalunya, fundador d'Estat Català i Esquerra Republicana de Catalunya. -
Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República espanyola
Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins la República espanyola el 6 d'octubre de 1934. Aquesta proclamació va tenir lloc després que forces de la Generalitat ocupessin llocs estratègics a Barcelona al matí, seguit per Companys proclamant l'Estat Català dins la República Federal Espanyola aquella mateixa tarda. Aquest esdeveniment va desencadenar una resposta del general Batet, que va proclamar l'estat de guerra. -
Insurrecció obrera a Astúries
La insurrecció obrera a Astúries de 1934 va ser un moviment revolucionari de la classe treballadora contra l'entrada de ministres de la CEDA al govern, vista com una amenaça de fascistització de la República.Aquesta insurrecció va ser un veritable govern de doble poder obrer,amb comitèsrevolucionaris substituint les estructures estatals existents. + -
Period: to
Govern del Front Popular
El Govern del Front Popular, presidit per Santiago Casares Quiroga, va restablir l'autonomia catalana, iniciar la tramitació dels Estatuts d'Autonomia del País Basc i Galícia, i reprendre les reformes agràries i educatives. Aquest govern va representar un canvi significatiu a Espanya, impulsant mesures progressives i reformistes. -
Eleccions generals amb triomf del Front Popular
Les eleccions generals espanyoles de 1936 van culminar amb el triomf del Front Popular, una coalició d'esquerres, que va obtenir la majoria amb 263 escons al Congrés dels Diputats. Aquesta victòria va ser significativa i va marcar un canvi polític rellevant a Espanya, reflectint el suport popular a les forces progressistes enfront de les dretes.